La indústria de les comarques centrals resisteix millor la crisi

El teixit industrial de La Vall d'Albaida, L'Alcoià, El Comtat i La Foia de Castalla és deu punts superior a la mitjana autonòmica. Tot i que la indústria d’aquesta zona també ha patit els efectes de la crisi econòmica ha pogut resistir millor gràcies a la seua capacitat innovadora. Un altre factor fonamental ha estat la diversificació industrial d'aquest territori, doncs als tradicionals sectors del joguet i el tèxtil s'han sumat la indústria emergent relacionada amb cautxú, plàstics i productes metàl•lics.

Un estudi realitzat per la Universitat de València destaca el valor industrial de les comarques de La Vall d'Albaida, L'Alcoià, El Comtat i La Foia de Castalla en un període de pèrdua de pes industrial a la Comunitat Valenciana i a Espanya. Es tracta d'una de les zones de major tradició industrial de la Comunitat Valenciana que, des de finals dels 70 ha experimentat transformacions importants cap a un model basat en empreses innovadores que organitzen en el seu entorn a les empreses subministradores altament especialitzades. L'àrea concentra un elevat percentatge d'empreses industrials, el 17% del total d'empreses són indústries enfront del 7,5% en la regió. Al voltant del 7% de l'ocupació industrial de la Comunitat Valenciana es localitza en els 8 municipis més importants de l'àrea, entre els quals destaquen Alcoi, Ibi i Ontinyent, i el nombre d'empreses innovadores (receptores de subvencions a projectes innovadors) en l'àrea d'estudi durant el període 2004-11 ascendeix al 20% de la C. Valenciana.

Segons l'estudi dirigit per la professora Maria Dolores Pitarch, la zona destaca pel seu potencial industrial, pel comportament innovador de les seues empreses i pel seu saber-fer industrial basat en la seua tradició i especialització productiva. Si a açò unim el comportament innovador de les empreses, en general, bastant positiu, el potencial industrial és un recurs de present destacable. Les empreses innovadores són la base del desenvolupament industrial, la qual cosa inclou també a les empreses o sectors més tradicionals, capaços de dur a terme processos d'innovació en diferents àmbits.

En aquest sentit, i malgrat l'impacte de la crisi, la zona segueix comptant, segons l'estudi, amb clústers rellevants quant al seu pes a escala regional, en els sectors del tèxtil i el joguet, mentre que sectors que abans complien funcions auxiliars en els seus respectius sistemes de producció local (cautxú i plàstics, productes metàl•lics) han passat a convertir-se en activitats bàsiques lligades a cadenes de valor i mercats extra-locals, i han generat noves aglomeracions d'activitat industrial. Els sectors tradicionals no han d'abandonar-se, introduint en ells un input d'innovació i de coneixement, però, igualment, la diversificació industrial -trobar noves fonts de creixement i activitat- ha de ser una altra meta a perseguir.

Els autors de l'estudi destaquen que l'escala municipal és insuficient per a desenvolupar projectes d'entitat, i incideixen en la necessitat de suport institucional al sector industrial comarcal per a no frenar el seu creixement. Aquesta és una realitat de la qual són conscients els gestors polítics i els empresaris, com a prova la mateixa iniciativa d'aquest informe. En conseqüència, ha d'aprofitar-se l'excel·lent clima de cooperació interterritorial i públic-privat que existeix en la zona per a aconseguir el necessari llindar de grandària que permeta gaudir d'economies d'escala en la utilització de recursos (humans i financers), per a desenvolupar projectes, i per a aconseguir visibilitat institucional i política.

Les polítiques públiques territorials i sectorials són les que, portant les inversions, els equipaments i els serveis allí on es localitza la indústria, poden contribuir de manera notable a generar benestar i desenvolupament. La dinàmica d'aquests sistemes productius locals ha contribuït de forma important a l'atenuació dels desequilibris regionals valencians, per la qual cosa mereixen una especial consideració per part de les polítiques públiques i d'ordenació del territori.

L'estudi ha sigut finançat pels Ajuntaments d'Ontinyent i Ibi, i la Mancomunitat Alcoià-Comtat, i recolzat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València i associacions d'empresaris, com COEVAL, FEDAC i IBIAE.

 

Consulta l'estudi DNI Industrial ací.